Anotacions diverses

Aquest estiu calorós ens hem submergit a l'Ebre per veure'l des de dins. Hem fet tres trams: Garcia-Miravet (uns 15 Km) i Miravet-Benifallet (uns 12Km), i Vinebre-Móra d'Ebre (també uns 12km). Sempre fa respecte el riu i em costava de posar-m'hi, però un cop provat, vist i gaudit, ara no me'n mouria. És, de llarg, la manera més sostenible de moure's per conèixer la natura salvatge de la nostra comarca. Fins ara ho havia provat amb motor o caminant per la vora, però certament navegar en silenci i gaudir dels sons de la natura que t'envolten és tota una altra cosa. Miravet des del riu. El primer dia vam arrencar des de l'embarcador de Garcia i tres hores i poc més tard arribàvem a Miravet. L'empresa que ens portava és d'una jove emprenedora de Ginestar que viu a Tarragona i es dedica al caiac els caps de setmana. "Per amor al riu" ens va dir, però reconeix que li era difícil viure només d'això i ara és un complement. La sort va ser qu

El meu segon cognom és Gurrera . Sí, ho heu llegit bé. No és ni Guerrera, ni Guerra, ni cap altra combinació. És estrany, ho sé. Poques vegades me l'han escrit bé. Fora del meu poble, mai, he de dir, així que estic acostumada a lletrejar-lo: G-U-R-R-E-R-A, Gurrera. Bé, la cosa és que Gurrera ve de Gurrea i és originari de Navarra. D'allí va passar a l'Aragó i va arribar a Catalunya per Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre). Algú al segle XVI va pensar que es llegiria millor Gurrera i li va afegir la "r".  Així que els Gurrera que hi ha escampats pel món tenen origen a Móra d'Ebre o això és el què s'explica en aquesta pàgina de Facebook on un dels Gurrera, ara fa deu anys, va tenir la pensada de fer-hi coincidir tots els què portem el mateix cognom. Si escric aquest post és perquè he tingut una troballa a Twitter d'uns Gurrera amagats. L'actriu i pedagoga teatral Lídia Linuesa té com a segon cognom Gurrera. Germana de Josep Linuesa, també actor, que

 Quan faig la Fabiola em transporta a quan era petita i em posava a la cuina amb ma iaia. Quan la feia per un dia de festa era una alegria immensa. És senzilla i ràpida de fer (uns 30 minuts), segur que hi ha altres maneres de fer-la, jo aquí poso la que recordo i espero que us vagi de gust. Ingredients Galetes maria Hojaldrada (són més gruixudes i ens interessa per a què absorbeixin millor el moscatell) 1 Terrina de margarina Cafè 3 ous Sucre Coco ratllat Moscatell (o qualsevol vi dolç, al vostre gust) Elaboració Posem la margarina en un bol amb els rovells dels ous i tres o quatre cullerades soperes de sucre, al vostre gust. Es remena fins que quedi una pasta homogènia i s'afegeix el cafè que li donarà un coloret i gust (si en poseu molt quedarà massa líquida, aneu amb compte,). En un plat de cafè hi posem moscatell i hi suquem una galeta, banda i banda, li posem la pasta que tenim preparada i es posa amb una safata. S'agafa un altra galeta i es torna a fer el mateix procedi

 Ara fa uns dies, vam veure com una noia catalana, de Mollet del Vallès, capitana de l'equip de futbol femení del barça, guanyava la Pilota d'Or ( Ballon d'Or ). Alèxia Putellas forma ara ja part de la història a l'entrar al selecte club de les millors futbolistes del món. Alèxia té vint-i-set anys i va començar a jugar a futbol quan en tenia sis. El seu recorregut fins a a professionalització i arribar al tron mundial no ha estat fàcil, però ara milers de noies que juguen a futbol tenen amb qui emmirallar-se; i no només a ella, sinó tot l'equip femení del barça que ha batut tots els rècords guanyant títols en una temporada. Golejades d'escàndol a banda, han fet que sembli fàcil el què és molt difícil: guanyar gairebé tots els partits de lliga, la Copa de la Reina i la Copa d'Europa. Com ella ha dit, el títol és individual, però premia un esforç col·lectiu. Alexia Putellas recollint la Pilota d'Or. L'època per al futbol femení s'augura bona i ho

8 de març de 2017, la jornada més reivindicativa dels darrers anys. Aturada de dones a nivell mundial que també ha tingut repercussió en l'institut. Està bé que els i les joves s'hi impliquin. Han llegit el manifest, han fet pancartes reivindicatives i han aturat les classes de 12 a 12.30. Tot simbòlic, clar, però per alguna cosa es comença, i si serveix per despertar alguna consciència, millor. Dissabte, dia 10, fem un acte central a Tortosa a l'entorn del 8 de març, amb Montserrat Palau , diputada al Parlament [ vikipèdia ] i Glòria Aymà , periodista. Hi haurà també actes en els propers dies i setmanes a diversos llocs de la comarca. Ens movem sense pressa, però sense pausa, per anar avançant en els drets de les dones.   Darrerament, hem pogut celebrar iniciatives com #onsónlesdones [ web ] per demostrar que encara fa falta molt per a arribar a la igualtat en els mitjans de comunicació. Meius Ferres n'és una de les impulsores i en parla en el seu art